Aquest blog és un resum de la meva preparació, recomanacions, fotos, dades, l'equipament i els material... i el relat personal de les vivències.
L'inici
T'has tornat boig? Per què ho fas? Anem-hi l'any que ve... Per què no comences per curses locals més assequibles?... T'ho has pensat bé?... Ja saps on et fiques!
Aquestes són algunes de les reaccions d'amics i familiars quan els hi explicava que havia pensat fer la Titan Desert 2010. Afortunadament també em vaig trobar amb reaccions entusiastes i de suport. Especialment la de la meva dona. Un punt fonamental, ja que participar en una prova d'aquest tipus exigeix moltes hores de preparació i també de paciència per la família! Curiosament tots els qui l'havien fet alguna vegada no tenien cap dubte a recomanar-me l'aventura i des d'aquí aprofito per donal-los les gràcies pels valuosos consells i ànims que tots ells m'han donat: Miquel Àngel Saez, Ramon Carbonell, Enric Massaneda,... i al Ramon Torras, Andreu López, Pau Oller...
El primer requisit fonamental per córrer la Titan Desert és tenir-ne moltes ganes!
Punt de partida...
Fins el gener del 2010 la meva experiència en bici es limitava a sortides esporàdiques de cap de setmana de 40 o 50 km màxim. Havia participat en tres edicions de la Cabrerès, un parell d'Anbasos i la Territori Puigcerdà. De totes elles el punt d'inflexió va ser la Cabrerès 2009, en que vaig tocar fons! Córrer sense cuidar mínimament l'alimentació, el descans, la preparació física, la hidratació ni els suplements energètics és un mal presagi quan tens 37 anys. Em vaig retirar d'aquella prova al km cinquanta i pico, a 4 per hora i amb rampes per tot arreu.
Al viatge de tornada la sensació de ràbia amb mi mateix era total! Mai més podia tornar a córrer en aquelles pèssimes condicions. Era el detonant per motivar-me a començar un programa per recuperar un mínim de forma física que em permetés disfrutar en aquest tipus de sortides i seguir el ritme dels meus amics.
